Ves per on el lema de la meva vida només són un plegat de consells higiènics propagats a finals del segle XIX.
Ho diu Josep Pla a Santiago Rossinyol i el seu temps (Tres artistes: Manolo, Rossinyol, Mir). Obres completes. Volum 14, pàg 309. Ed. Destino. Barcelona. 1970. Diu:
"...Savalls i Martínez Campos dialoguen a l'Hostal de la Corda, a les vores d'Olot, i s'acaba la segona guerra civil. Cànovas, amb els diners del Foment del Treball Nacional , restaura els Borbons el 1875. La constitució és del 76. Rossinyol té quinze anys. Barcelona passa del soroll del progressisme a la sordina de la llibertat ben entesa. Tot es matisa. Tot se suavitza. Tot es fa mediocre, tot esdevé gasetilla. El doctor Olovarrieta publica els seus "Consejos higiénicos" en vers, on queda recollit, com al meu entendre en cap altre document, l'esperit dels primers anys de la Restauració. Un document canovista pur, modèlic. El doctor Olovarrieta proposà a la gent:
Ho diu Josep Pla a Santiago Rossinyol i el seu temps (Tres artistes: Manolo, Rossinyol, Mir). Obres completes. Volum 14, pàg 309. Ed. Destino. Barcelona. 1970. Diu:
"...Savalls i Martínez Campos dialoguen a l'Hostal de la Corda, a les vores d'Olot, i s'acaba la segona guerra civil. Cànovas, amb els diners del Foment del Treball Nacional , restaura els Borbons el 1875. La constitució és del 76. Rossinyol té quinze anys. Barcelona passa del soroll del progressisme a la sordina de la llibertat ben entesa. Tot es matisa. Tot se suavitza. Tot es fa mediocre, tot esdevé gasetilla. El doctor Olovarrieta publica els seus "Consejos higiénicos" en vers, on queda recollit, com al meu entendre en cap altre document, l'esperit dels primers anys de la Restauració. Un document canovista pur, modèlic. El doctor Olovarrieta proposà a la gent:
Vida buena y arreglada.
Usar de pocos remedios
Y poner todos los medios
De no apurarse por nada.
La comida moderada,
Ejercicio y distracción.
No tener nunca aprensión,
Salir al campo algún rato,
Poco encierro, mucho trato
Y continua ocupación.
...La urbanitat és presentada en vers. Un d'aquests preceptes produeix una gran sensació. És aquest:
Te lavarás bien los pies
cada dos meses o tres"
Com es pot veure entre la versió recollida pel meu avi i la del Dr. Olovarrieta hi ha matisos. El més evident, la no intervenció divina en la darrera versió.
2 comentaris:
El meu pare (97 anys) també recorda aquesta dècima, i he fet una mica de recerca, de manera que et puc aportar la següent informació, totalment fidedigna per haver vist els originals:
Aquesta dècima és original de Francisco Gregorio de Salas (1729-1808), publicada
en "Poesías de Don Francisco Gregorio de Salas" Tomo I (1797), pp. 361-362, i diu:
RECETA SEGURA CONTRA LA HIPOCONDRÍA
Vida honesta y arreglada,
Hacer muy pocos remedios,
Y poner todos los medios
De no alterarse por nada
La comida moderada,
Ejercicio y diversión,
No tener aprehensión,
Salir al campo algún rato,
Poco encierro, mucho trato,
Y continua ocupación.
Com veus, aquí tampoc no hi ha intervenció divina!
Ara bé, aquesta dècima s'ha popularitzat moltíssim arran de la publicació d'una versió retocada en les obres completes del Dr. José de Letamendi (1828-1897), volum 1r de l'Edició 2a, pàgina 317:
Vida honesta y ordenada,
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
en no apurarse por nada.
La comida moderada;
ejercicio y diversión;
no tener nunca aprensión;
salir al campo algún rato;
poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.
Com veus, tampoc no coincideix amb la del teu avi. Actualment gairebé sempre es cita com deguda a Letamendi. Hi ha altres versions que canvien un dels versos per "Beber con moderación". Es veu que tothom l'acosta als seus interessos.
No he pogut trobar cap informació que confirmi l'atribució d'en Pla, ni l'existència de cap doctor Olovarrieta, per tant haurem de concloure que, com feia molt sovint, parlava d'oïdes.
Finalment, una darrera observació, tal com presentes l'escrit de Pla sembla que atribueixi el consell sobre rentar-se els peus també a la mateixa font, i em sembla que no és així; però no té cap importància, és clar.
Moltes gràcies pels aclariments.
També tens raó en allò de rentar-se els peus.
El Dr. Olovarrieta em sembla haver-lo trobat en algun altre indret, però no sé pas a on.
Publica un comentari a l'entrada